Descobrint la procrastinació

"Procastinació" una paraula que no existeix oficialment però que va agafant un significat cada vegada més real i contundent en la meva vida quotidiana.

La procastinació no la trobareu en cap diccionari (oficial), de moment, però si que la trobareu a diari per tot arreu. És terriblement contagiosa i va íntimament lligada al tipus de vida digital-tecnológico-social que portem cada vegada més interconectada.

Explicat ras i curt, la procastinació vindria a ser el contrari d'allò de "no deixis per demà el que puguis fer avui". Però sense necessàriament la connotació de la mandra o la manca d'iniciativa.

Certament algú podria pensar que això és més vell que l'anar a peu i que potser no calia inventar-se una paraula snob per explicar-ho (per cert algú s'ha parat a pensar mai sobre com es creen les paraules ? Vull dir on comença el procés. D'on surten ? Com els acudits, se'ls inventa algú ? És un procés de construcció social ? Qui és el primer en pensar-hi ? Què l'influeix per fer-ho ? Quan passa a ser de domini públic ? Quan es fa oficial ? Qui fa que sigui oficial ? Semlba un tema purament trivial però en realitat és un realment fascinant ... bé és igual ara no ve al cas ho procastinaré per un altre ocasió).


Veure el post sencer ...
La qüestió és que darrerament aquesta espècie de síndrome s'ha manifestat en la meva vida i va agafant cada cop més força, fins al punt que forma part ja de la meva rutina habitual.

Per exemple, a la feina començo a fer coses i quan estic a mig fer descobreixo que abans necessito fer-ne una altra xq sino no puc acabar la primera. A casa se m'acumula la feina i quan poso la rentadora ja torno a tenir el cubell ben ple esperant una altra tongada (el fet que siguem tres al pis suposo que també hi té a veure). Després començo a llegir el correu i amb prou feines puc respondre la meitat dels milers de missatges que tinc, i el següent cop que m'hi puc conectar ja torno a tenir una muntanya inacabable (suposo que si a la feina pogués mirar-m'ho, com feia abans, això no em passaria). Després també tinc milers de reunions d'escoltes, porto un ritme de mínim 4 a la setmana, i és clar moltes vegades les reunions són per definir o acordar coses a fer, però si a l'endemà tornes a tenir una altra reunió que a la vegada originarà una nova cosa a fer ... quan ho fas ????

A part d'això, també tinc multitut d'iniciatives més a llarg termini, projectes, treballs, coses a mig fer i sembla que com més aprop estic d'acabar-ho més coses noves m'apareixen que em fan retrassar l'acabament d'aquesta.

És com allò que t'expliquen sobre els límits de les funcions quan estudies matemàtiques: si considerant un segment entre dos punts avances des d'un d'ells cap a l'altre sempre la meitat de la distància restant, mai arribaràs a l'altre extrem.

Màxim exponent d'aquest fet és la prova que tinc 6 posts a mig escriure que estan guardats com a borrador i que no he aconseguit acabar, és per això no he actualitzat el blog !!! ¬__¬

Hi ha qui d'això en diu distreure's amb facilitat, que si el meu problema és de gestió del temps, que si no m'organitzo, que si no em centro, que si bla bla bla bla ... Si hi penses bé, això de centrar-se en una cosa i no parar fins que l'acabes ho pots fer si saps que ho acabaràs en un temps concret, però si no no pots passar de la resta del món i evadir-te en una bombolla.

No sé, potser simplement és que el tòpic aquell és cert i, com que no sóc dona, em resulta impossible fer més d'una cosa al mateix temps ^__^

Mira en qualsevol cas no em desanimo, xq vist que finalment he pogut publicar aquest post (que per cert també estava a mig escriure fins ara) això vol dir que no és un mal terminal (encara que potser sí sigui crónic).

I al cap i a la fi tenir moltes coses a fer, vol dir que no estàs palplantat, i prefereixo tenir motivacions noves constantment que estar esperant que passi ves a saber què ;)

(P.D: En un atac d'anti-procastinació també he actualitzat la llista d'enllaços !!! Visca ! Quina activitat més frenètica !)

Descobrint les vies ferrades

Seguint la tònica habitual d'escriure 2 setmanes més tard del què ha passat a la meva vida aquí va un altre Redescobriment !

El de les vies ferrades !

Podria dir, de fet, el redescobriment de sortir d'excursió doncs ja fa una bona temporada que no hi anava (de fet aquest estiu no n'he fet cap, excepte la del curs de dires, però allò no era excursió ni res).


Bé doncs la cosa va anar més o menys així ...

Veure el post sencer ...
L'Arnau de l'AE Can Baró, em va demanar, ara fa cosa d'un mes, si podia anar a fer una activitat amb el clan (grup de joves de 17 a 18 anys).

Em proposava fer una xerrada sobre associacionisme i voluntariat, però una cosa va portar a l'altre i al final ja teníem tot un cap de setmana muntat dinàmica dissabte a la tarda i excursió diumenge al matí.

De seguida vaig pensar en la Ferrada de les Baumes Corcades perquè és fàcil de fer però prou difícil per ser un repte interessant, i a més a més és molt variada. Total que com que feia temps que no hi anava, i prudent com sóc, el cap de setmana abans hi vaig fer una aproximació amb la Laia, el Jep i els meus cosins, Nacho i Víctor.

Víctor i Nacho asseguts i la Laia al meu costat, i el Jep fent la foto ;)

El tema és que hi vam anar per la tarda i aquí els meus càlculs de temps se'n van anar a norris doncs hi ha un pont nepalí (molt guapo per cert) que ens va portar una hora extra.

Mita'l .. i tant panxo ell!

Total que abans que ens poguèssim adonar ja se'ns havien fet les 6 de la tarda i s'estava fent fosc més ràpid del que podiem avançar.
He de reconèixer que no les tenia totes i ja em veia fent nit allà. De fet no erem els únics que haguèssim dormit allà.

brutal l'encontre amb la cabreta !!!

Finalment vam poder sortir pel primer camí de tornada just abans d'arribar a l'escala penjada (llàstima de no haver-la pogut fer ! Els dec una altra excursioneta als meus cosins !)

Eren les 6 i ja era negra nit !!!

L'experiència si més no va servir per veure que cal anar amb temps i que mai està de més portar un frontal a la motxilla !!!

Així al cap de setmana següent la segona pujada va ser bufar i fer ampolles, i tots la vam disfrutar molt !



Hi vam anar a primera hora (patint el maleït fred de les 8 del matí) però a mitja pujada el solet ens va acompanyar i el temps no va ser cap problema.



Una grata experiència que m'ha fet redescobrir l'emoció i la plenitut de la muntanya, ara serà qüestió de tornar-s'hi a posar ... potser m'animo i em poso els peus de gat !!!

més fotos pels curiosos aquí i aquí

Descobrint el turisme associatiu

Fa un parell de setmanes vaig tenir l'oportunitat de redescobrir el turisme associatiu.

I dic redescobrir perquè no és el primer cop que tinc l'oportunitat de viatjar amb Escoltes o amb el CNJC, i aquesta vegada va ser fins a Brusles amb motiu del "2nd Dialogue on the recognition of Non-Formal Education" al Youth Forum on previament hi havia anat l'Eva en l'edició de l'any anterior.

Val a dir que, si fa no fa, podem trobar moltes coincidències amb el ja comentat "turisme laboral". No obstant, és clar, les motivacions en són ben diferents.

Vet-ho aquí la crònica del viatge i alguns petits descobriments que vaig fer ...

Veure el post sencer ...

• Viatjar per participar en un fòrum, debat, grup de treball, diàleg , o el que sigui ... pot ser tant o més estressant que viatjar per motius de feina :P
• Tot i que es faci una visita en grup tot allò que podràs visitar serà inversament proporcional al grau d'implicació en els debats (sempre hi ha algú que ha d'acabar de redactar les conclusions, o escriure un resum, o preparar una presentació pel plenari de l'endemà ...)
• Tothom sap parlar i entén l'anglès millor que tu, i si proves de parlar en francès perquè et fas entendre millor en aquell precís moment ningú de la sala en sabrà parlar.
• Tot aquell individu amb el que no hagis creuat paraula durant els debats t'abraçarà efusivament saltant com un posseït al ritme de la música del tuguri més rocambolesc de la ciutat ;D

Doncs el principi del viatge no va ser massa esperançador la veritat, tot va començar amb un despiste a la cua del check-in (fallo de principiant ho sé !) que va derivar en la pèrdua irremeiable del bitllet que com que era de tarifa reduïda no em podien canviar per cap altre. Tot i que ma germana, que treballava a l'aeroport aleshores, va estar movent cel i terra per tal que tornessin a obrir les llistes del vol.

Total que mogut per la responsabilitat i el deure moral de la representació del CNJC em vaig comprar un altre bitllet pel següent vol, tot i saber que segurament després no me'l pagarien ... i per cert que finalment així ha estat :_(

Amb la gràcia afegida que el vol sortia a les 5 del matí (i eren les 20:30 quan estava a l'aeroport). Calculant que amb prou feines arribaria justet per l'hora d'inici (a les 9 del matí) decideixo anar a dormir a casa la Laia, com a mínim podria dormir unes horetes.

A l'endemà agafa un taxi (perquè l'Aerobus a aquelles hores busca'l) i corrents cap a l'aeroport, dormideta de 2 hores a l'avió des del mateix moment en que les simpàtiques assistents de vol iniciaven la seva habitual coreografia, i arribada triomfal "just in time" a la roda de presentacions.

Els debats i tot això molt interessants, i vaig flipar positivament del grau de comprensió que tenia (doncs feia temps q no practicava l'anglès). A l'hora de participar, però, si que vaig notar certa mancança de vocabulari, per sort suplida en part per la meva carència de sentit de la vergonya ...

A la nit sopar a un local indi molt fashion i sortida de festeta pel centre. Vam fer visita per un parell de bars i ens vam ficar a un pub de Salsa, on vaig intentar deixar el llistó ben amunt (Laia carinyo, no pateixis que no vaig trobar ningú que sàpiga ballar salsa com tu).

A quarts de 4 arribava a l'hotel (que per cert estava francament bé), vaig intentar no despertar al meu company d'habitació que s'havia retirat mooooolt abans d'acabar la festa, 3 horetes més tard sonava el despertador com l'alarma d'un atac nuclear sobre el meu cap.

A l'endemà als grups de debat, em vaig ficar al grup de projectes d'inclusió social, i sembla que va se rel més acertat xq la resta eren una mica rollo. Ens vam passar tot el matí xerrant però malauradament al plenari no em vaig poder quedar, perquè entre que ens vam retrassar un xic i el meu vol sortia molt just de temps (cosa que ja havia avisat abans)... tenia por de tornar a passar pel mateix tràngol de l'anada ;)

En definitiva una experiència interessant, però de Bruseles no puc dir que n'hagi descobert gran cosa massa a fons com a ciutat, doncs a la nit (l'únic moment en que la vaig visitar) estava tot molt fosc.

I sobre el treball realitzat puc dir que em sento satisfet, tot i que no sé exactament quina repercussió tindrà en la nostra realitat més propera. Tot això del reconeixement de l'educació en el lleure, estava tot molt enfocat al camp professional i més personal no tant de cara al reconeixement social de les associacions com ho plantegem aquí, sino al reconexement laboral i econòmic dels individus.

De tota manera segur que ens arribarà aquí i ens haurem de posar a discutir com ho implantem i això obrirà molts camins pels quals seguir treballant.

Així que fins la propera descoberta ... sempre a punt !

Algunes fotos pels més curiosos ...

Descobrint el fristibulós món dels creuers

Fa una setmaneta una colla de gent de l'Agrupa, la Laia i part de la seva família, em van embolicar en una curiosa aventura: un creuer de cap de setmana fins a Niça ... i tornar ;)

L'objecte de tant insòlit descobriment: EL Norwegian Gem (segons diuen recent estrenat).

He de dir que mai no havia fet cap creuer d'aquests principalment perquè acostumen a estar fora del meu pressupost i també perquè és un model vacacional que tampoc m'ha cridat mai gaire l'atenció. Però vaig pensar que no podria opinar amb coneixement de causa fins que no ho provés i la veritat és que ha resultat un descobriment prou interessant.

Veure el post sencer ...

El primer descobriment purament trivial va ser que els creuers aquests són grans, ostres tu són MOLT grans. La veritat és que són tant grans que sembla mentida que puguin flotar !

Abans de pujar impressionen bastant, sobresurten de l'aigua arran del moll com si es tractés d'un edifici de més de 10 pisos.

Em va fer gràcia que l'embarcament es fa com si es tractés de pujar a un avió, fins i tot les maletes (que jo vaig pujar a mà) les pots facturar i després te les trobes a l'habitació. Tot plegat molt protocolari.

Un cop ets a dins la sensació veritablement és com si estiguessis en un d'aquests hotels luxosos, excepte per les habitacions que disten bastant de l'amplitud d'espai d'un hotel (suposo, però, que hi deuen haver camarots de ultraluxe, però aquests encara estan per descobrir)

El camarot era petit però acollidor

També és curiós el simulacre d'evacuació que et fan fer quan encara no has sortit a la mar. Avisen pels altaveus i tothom ha d'anar a posar-se el salvavides i dirigir-se com ovelletes cap al lloc de reunió assignat, segons et van indicant membres de la tripulació que fan com d'urbanos.

Aleshores estàs una estoneta al menjador o la sala on t'hagi tocat, allà assegut, coneixent gent, petant la xerrada, fins que es fa el recompte general i tot torna a la normalitat.

Em va fer pensar que això a un avió no es pot fer, si en un barco ja no era serio, algú s'imagina tots els passatgers posant-se la mascareta i els salvavides i fent la conga pel passadís de l'avió ? mentre les assafates i (azafatos) expliquen de carrerilla tot el tinglado ...

Jo sí que m'ho imagino però no ho veig factible, ara que ... seria divertit ^__^

Des del moment en que el vaixell deixa el port, l'activitat diària és frenètica. Em va recordar una mica la mítica sèrie aquella de "vacaciones en el mar" sabeu ? Es fan activitats a tort i a dret constantment. A l'habitació et deixen un horari de les activitats del dia i on es fan, però la veritat és que si comences a voler fer gaires coses t'estresses d'allò més (per no dir la de km que es poden fer dins d'un vaixell tant gran !)

Hi havia activitats d'allò més variades, tot sempre amb un cert toc de guiri-guiri (és a dir orientat a un turisme consumidor d'activitats per omplir temps).

Alguns exemples :

Una partideta a la wii

Un teatre
(on vam veure 2 representacions:
un malabarista
i un grup rollo mayumanà)

Un casino
(on hi vam deixar 100$
i part de la innocència que encara ens quedava)

Taller d'escultures de gel
(buenu més que taller demostració)

Piscineta (amb "jacutzi")

Pista de tennis, futbol, basquet, i pati del cole

Jocs sobredimensionats !
I jo que pensava que això era algo molt de cau jeje

Una bolera

Sala de maquinetes

I un rocódrom !

És una mica com un parc d'atraccions flotant, una mica esperpèntic però curiós al cap i a la fi.

Entre tripulació i passatge vam comptar que a bord hi anaven poc més de 3000 persones ! Així us podeu imaginar el que per molt gran que fos el vaixell quan s'acumulava molta gent a un lloc et tocava fer cua. Nosaltres vam anar una mica al nostre aire la veritat i anàvem evitant les aglomeracions.

Per menjar hi havien multitut de restaurants, bars o buffets ...

... però havies de fer 2 coses si volies no morir (de gana) en l'intent:

Mirar el panell d'ocupació dels restaurants:



I traçar el recorregut més curt per arribar-hi:

Menció especial pels dissenys de la moqueta dels quals ja me n'he fet un fons de pantalla ^__^

En definitiva un descobriment curiòs, un viatge força familiar i relaxat

més fotos a la galeria

Descobrint el turisme laboral

Digues-li laboral, digues-li de negocis, digues-li com vulguis.

Però el que moltes vegades pot semblar una bona oportunitat, una ocasió per viatjar, veure un altre lloc, conèixer gent, fer turisme, desconnectar de la rutina diària ... pot resultar una trampa mortal !!!

Bé potser sóc una mica alarmista, però la setmana passada vaig estar a Lisboa per motius de feina, anava a donar una part d'un curs a un grup d'unes 8 persones que s'incorporaven a LA empresa (no la meva, que és una tapadera, sinó la que posa el nom: Hewlett Packard). La qüestió és que tampoc em feia especial il·lusió anar-hi, però vaig pensar: "Què carai mai he estat allà" i així va ser que vaig fer les maletes i cap a Lisboa Falta gent !

Realment tampoc esperava poder estar tot el dia passejant per la ciutat, però entre poc i massa, gairebé no vaig sortir de l'hotel !!!

A continuació deixo la breu crònica fotogràfica del viatge d'una nit de tardor ... així com si li pogués interessar a algú més ;)


Veure el post sencer ...
Petits descobriments del viatge:

• El portuguès és una barreja de català i castellà, amb els dos en tens prou per entendre'ls i que t'entenguin (tot i que depèn més de les ganes que li posin).
• Venir de fora, et dona una categoria de més prestigi professional (encara que siguis un pringat).
• Lisboa és més gran del que pensava.
• La xarxa de metro és més petita del que pensava.
• Està ple de tramvies.
• Condueixen fatal i els taxistes són uns kamikazes.
• Els portuguesos parlen com els brasilers però són més sossos (així generalitzant burdament)
• Si portes una maleta petita quan et preguntin per facturar a l'aeroport NO preguntis si la pots pujar, la pots pujar i prou i si no ja t'ho diran. Jo la vaig haver de deixar i el paio del meu costat, a l'avió, en portava 2 més grans que la meva !
• Les expectatives dels participants d'un curs són inversament proporcionals a la preparació que n'hagis fet abans.

El fet és que on donava el curs estava a uns 30 Km de Lisboa, més el transit infernal que pateix la ciutat, més el fet que sortia a les vuit de la oficina, més el fet que la gent d'allà molta festa, molta festa, no és que portin a les venes. Doncs total que només em vaig poder escapar un dia al vespre (a les onze de la nit concretament) de l'hotel per anar a donar una volta. I encara sort que el meu hotel estava al centre. Bé en definitiva alguna cosa vaig poder veure, vaig fer bones migues amb un noi molt maco que justament no era portuguès sinó de madrid, però en tot cas un amic més, i l'espineta de tornar-hi que serà l'excusa per tard o d'hora fer una escapada. El balanç no és negatiu, però està clar que el turisme laboral és una manera molt especial de fer turisme.

Podriem trobar algunes semblances amb el que jo anomeno "turisme associatiu" però també moltes diferències. Un altre dia us les explico!

L'hotelet (era macu)
La classe
i el profe
si, aquí estava fent la classe ;)
Són les 23h estic cansat i demà m'he de llevar d'hora.
Però decideixo escapar de l'hotel.
Surto sense rumb a caminar.
Les voreres ... tot empedrat.
Per cert que em va semblar una ciutat molt més neta
del que m'havien dit.
segueixo caminant.
Una dada curiosa els passos de peatons
no són passos de zebra
perque no hi ha ralles.
Si, aquí n'hi ha molts que tampoc,
però allà tot són així !
Segueixo caminant.
Camina que caminaràs ... em trobo això.
Serà el metro ?
Si, era el metro.
Me l'imaginava més gran.
En tot cas la ciutat si que ho és de gran.
Decideixo agafar el metro sense saber molt bé cap on anar.
Les estacions, la majoria, són de decoració austera.
Però amb espais molt grans.
i el metro és com els d'aquí ...
o si fa no fa molt semblant.
Surto del metro. Estic al centre.
La Rua Augusta, un carrer peatonal.
És bonic.
Segueixo caminant ...
Arribo a una plaça molt gran ...
La plaça del comerç
(però no hi ha comerços, serà que hi fan mercat ?)

Segueixo caminant.
Em trobo moltes places.
Això era un teatre o algo així.
i això també (em sembla).
Ja una mica cansat (porto 90 minuts caminant)
Paro a prendre algo a una terrasseta
(ni ha unes quantes i es veu que tanquen tard)
d'això no tinc fotos.
M'acabo un gelat i segueixo caminant.
Entre dos edficis em trobo això.
No sé que és exactament però hi ha un ascensor.
Sembla un mirador.

Desprès d'un parell d'horetes ...

caminant decideixo tornar a l'hotel.

Al cap de poques hores es fa de dia.

M'acomiado de l'hotel
(i els deixo una parca a l'armari de regal).

Pillo el taxi i vaig cap a la oficina
El pa de cada dia.
A reveure Lisboa!
Tornaré !
(paraula d'escolta)