El de les vies ferrades !
Podria dir, de fet, el redescobriment de sortir d'excursió doncs ja fa una bona temporada que no hi anava (de fet aquest estiu no n'he fet cap, excepte la del curs de dires, però allò no era excursió ni res).
Bé doncs la cosa va anar més o menys així ...
L'Arnau de l'AE Can Baró, em va demanar, ara fa cosa d'un mes, si podia anar a fer una activitat amb el clan (grup de joves de 17 a 18 anys).
Em proposava fer una xerrada sobre associacionisme i voluntariat, però una cosa va portar a l'altre i al final ja teníem tot un cap de setmana muntat dinàmica dissabte a la tarda i excursió diumenge al matí.
De seguida vaig pensar en la Ferrada de les Baumes Corcades perquè és fàcil de fer però prou difícil per ser un repte interessant, i a més a més és molt variada. Total que com que feia temps que no hi anava, i prudent com sóc, el cap de setmana abans hi vaig fer una aproximació amb la Laia, el Jep i els meus cosins, Nacho i Víctor.
Víctor i Nacho asseguts i la Laia al meu costat, i el Jep fent la foto ;)
El tema és que hi vam anar per la tarda i aquí els meus càlculs de temps se'n van anar a norris doncs hi ha un pont nepalí (molt guapo per cert) que ens va portar una hora extra.
Mita'l .. i tant panxo ell!
Total que abans que ens poguèssim adonar ja se'ns havien fet les 6 de la tarda i s'estava fent fosc més ràpid del que podiem avançar.
He de reconèixer que no les tenia totes i ja em veia fent nit allà. De fet no erem els únics que haguèssim dormit allà.
brutal l'encontre amb la cabreta !!!
Finalment vam poder sortir pel primer camí de tornada just abans d'arribar a l'escala penjada (llàstima de no haver-la pogut fer ! Els dec una altra excursioneta als meus cosins !)
Eren les 6 i ja era negra nit !!!
L'experiència si més no va servir per veure que cal anar amb temps i que mai està de més portar un frontal a la motxilla !!!
Així al cap de setmana següent la segona pujada va ser bufar i fer ampolles, i tots la vam disfrutar molt !
Hi vam anar a primera hora (patint el maleït fred de les 8 del matí) però a mitja pujada el solet ens va acompanyar i el temps no va ser cap problema.
Una grata experiència que m'ha fet redescobrir l'emoció i la plenitut de la muntanya, ara serà qüestió de tornar-s'hi a posar ... potser m'animo i em poso els peus de gat !!!
més fotos pels curiosos aquí i aquí
5 comentaris:
m'has fet entrar unes ganes....quina enveja...fi fem una reunió de l'equip?
ondia!
jo també en tinc ganes, no n'he fet mai cap!!
Iep senyor Veguer, veig que t'ho passes be d'excursioneta amb els escoltes de l'AE Can Baró ehhhhh?????
Mola que et retrobis amb el mon muntanyil a traves de l'escoltisme.
Una abraçada.
Peeeeep!!!!
Una hora pel pont tibetà????? Home, no n'hi ha per tant... aix, aquesta gent de iutat, jijiji.
Ei, acabo de descobrir el teu bloc... no me n'havies dit res... au, fins demà!!
Anna Martínez
Publica un comentari a l'entrada