Descobrint la procrastinació

"Procastinació" una paraula que no existeix oficialment però que va agafant un significat cada vegada més real i contundent en la meva vida quotidiana.

La procastinació no la trobareu en cap diccionari (oficial), de moment, però si que la trobareu a diari per tot arreu. És terriblement contagiosa i va íntimament lligada al tipus de vida digital-tecnológico-social que portem cada vegada més interconectada.

Explicat ras i curt, la procastinació vindria a ser el contrari d'allò de "no deixis per demà el que puguis fer avui". Però sense necessàriament la connotació de la mandra o la manca d'iniciativa que comporta aquesta dita.

Certament algú podria pensar que això és més vell que l'anar a peu i que potser no calia inventar-se una paraula snob per explicar-ho (per cert algú s'ha parat a pensar mai sobre com es creen les paraules ? Vull dir on comença el procés. D'on surten ? Com els acudits, se'ls inventa algú ? És un procés de construcció social ? Qui és el primer en pensar-hi ? Què l'influeix per fer-ho ? Quan passa a ser de domini públic ? Quan es fa oficial ? Qui fa que sigui oficial ? Semlba un tema purament trivial però en realitat és un realment fascinant ... bé és igual ara no ve al cas ho procastinaré per un altre ocasió).


La qüestió és que darrerament aquesta espècie de síndrome s'ha manifestat en la meva vida i va agafant cada cop més força, fins al punt que forma part ja de la meva rutina habitual.

Per exemple, a la feina començo a fer coses i quan estic a mig fer descobreixo que abans necessito fer-ne una altra xq sino no puc acabar la primera. A casa se m'acumula la feina i quan poso la rentadora ja torno a tenir el cubell ben ple esperant una altra tongada (el fet que siguem tres al pis suposo que també hi té a veure). Després començo a llegir el correu i amb prou feines puc respondre la meitat dels milers de missatges que tinc, i el següent cop que m'hi puc conectar ja torno a tenir una muntanya inacabable (suposo que si a la feina pogués mirar-m'ho, com feia abans, això no em passaria). Després també tinc milers de reunions d'escoltes, porto un ritme de mínim 4 a la setmana, i és clar moltes vegades les reunions són per definir o acordar coses a fer, però si a l'endemà tornes a tenir una altra reunió que a la vegada originarà una nova cosa a fer ... quan ho fas ????

A part d'això, també tinc multitut d'iniciatives més a llarg termini, projectes, treballs, coses a mig fer i sembla que com més aprop estic d'acabar-ho més coses noves m'apareixen que em fan retrassar l'acabament d'aquesta.

És com allò que t'expliquen sobre els límits de les funcions quan estudies matemàtiques: si considerant un segment entre dos punts avances des d'un d'ells cap a l'altre sempre la meitat de la distància restant, mai arribaràs a l'altre extrem.

Màxim exponent d'aquest fet és la prova que tinc 6 posts a mig escriure que estan guardats com a borrador i que no he aconseguit acabar, és per això no he actualitzat el blog !!! ¬__¬

Hi ha qui d'això en diu distreure's amb facilitat, que si el meu problema és de gestió del temps, que si no m'organitzo, que si no em centro, que si bla bla bla bla ... Si hi penses bé, això de centrar-se en una cosa i no parar fins que l'acabes ho pots fer si saps que ho acabaràs en un temps concret, però si no no pots passar de la resta del món i evadir-te en una bombolla.

No sé, potser simplement és que el tòpic aquell és cert i, com que no sóc dona, em resulta impossible fer més d'una cosa al mateix temps ^__^

Mira en qualsevol cas no em desanimo, xq vist que finalment he pogut publicar aquest post (que per cert també estava a mig escriure fins ara) això vol dir que no és un mal terminal (encara que potser sí sigui crónic).

I al cap i a la fi tenir moltes coses a fer, vol dir que no estàs palplantat, i prefereixo tenir motivacions noves constantment que estar esperant que passi ves a saber què ;)

(P.D: En un atac d'anti-procastinació també he actualitzat la llista d'enllaços !!! Visca ! Quina activitat més frenètica !)