Descobrint el turisme associatiu

Fa un parell de setmanes vaig tenir l'oportunitat de redescobrir el turisme associatiu.

I dic redescobrir perquè no és el primer cop que tinc l'oportunitat de viatjar amb Escoltes o amb el CNJC, i aquesta vegada va ser fins a Brusles amb motiu del "2nd Dialogue on the recognition of Non-Formal Education" al Youth Forum on previament hi havia anat l'Eva en l'edició de l'any anterior.

Val a dir que, si fa no fa, podem trobar moltes coincidències amb el ja comentat "turisme laboral". No obstant, és clar, les motivacions en són ben diferents.

Vet-ho aquí la crònica del viatge i alguns petits descobriments que vaig fer ...


  • Viatjar per participar en un fòrum, debat, grup de treball, diàleg , o el que sigui ... pot ser tant o més estressant que viatjar per motius de feina :P
  • Tot i que es faci una visita en grup tot allò que podràs visitar serà inversament proporcional al grau d'implicació en els debats (sempre hi ha algú que ha d'acabar de redactar les conclusions, o escriure un resum, o preparar una presentació pel plenari de l'endemà ...)
  • Tothom sap parlar i entén l'anglès millor que tu, i si proves de parlar en francès perquè et fas entendre millor en aquell precís moment ningú de la sala en sabrà parlar.
  • Tot aquell individu amb el que no hagis creuat paraula durant els debats t'abraçarà efusivament saltant com un posseït al ritme de la música del tuguri més rocambolesc de la ciutat ;D

Doncs el principi del viatge no va ser massa esperançador la veritat, tot va començar amb un despiste a la cua del check-in (fallo de principiant ho sé !) que va derivar en la pèrdua irremeiable del bitllet que com que era de tarifa reduïda no em podien canviar per cap altre. Tot i que ma germana, que treballava a l'aeroport aleshores, va estar movent cel i terra per tal que tornessin a obrir les llistes del vol.

Total que mogut per la responsabilitat i el deure moral de la representació del CNJC em vaig comprar un altre bitllet pel següent vol, tot i saber que segurament després no me'l pagarien ... i per cert que finalment així ha estat :_(

Amb la gràcia afegida que el vol sortia a les 5 del matí (i eren les 20:30 quan estava a l'aeroport). Calculant que amb prou feines arribaria justet per l'hora d'inici (a les 9 del matí) decideixo anar a dormir a casa la Laia, com a mínim podria dormir unes horetes.

A l'endemà agafa un taxi (perquè l'Aerobus a aquelles hores busca'l) i corrents cap a l'aeroport, dormideta de 2 hores a l'avió des del mateix moment en que les simpàtiques assistents de vol iniciaven la seva habitual coreografia, i arribada triomfal "just in time" a la roda de presentacions.

Els debats i tot això molt interessants, i vaig flipar positivament del grau de comprensió que tenia (doncs feia temps q no practicava l'anglès). A l'hora de participar, però, si que vaig notar certa mancança de vocabulari, per sort suplida en part per la meva carència de sentit de la vergonya ...

A la nit sopar a un local indi molt fashion i sortida de festeta pel centre. Vam fer visita per un parell de bars i ens vam ficar a un pub de Salsa, on vaig intentar deixar el llistó ben amunt (Laia carinyo, no pateixis que no vaig trobar ningú que sàpiga ballar salsa com tu).

A quarts de 4 arribava a l'hotel (que per cert estava francament bé), vaig intentar no despertar al meu company d'habitació que s'havia retirat mooooolt abans d'acabar la festa, 3 horetes més tard sonava el despertador com l'alarma d'un atac nuclear sobre el meu cap.

A l'endemà als grups de debat, em vaig ficar al grup de projectes d'inclusió social, i sembla que va se rel més acertat xq la resta eren una mica rollo. Ens vam passar tot el matí xerrant però malauradament al plenari no em vaig poder quedar, perquè entre que ens vam retrassar un xic i el meu vol sortia molt just de temps (cosa que ja havia avisat abans)... tenia por de tornar a passar pel mateix tràngol de l'anada ;)

En definitiva una experiència interessant, però de Bruseles no puc dir que n'hagi descobert gran cosa massa a fons com a ciutat, doncs a la nit (l'únic moment en que la vaig visitar) estava tot molt fosc.

I sobre el treball realitzat puc dir que em sento satisfet, tot i que no sé exactament quina repercussió tindrà en la nostra realitat més propera. Tot això del reconeixement de l'educació en el lleure, estava tot molt enfocat al camp professional i més personal no tant de cara al reconeixement social de les associacions com ho plantegem aquí, sino al reconexement laboral i econòmic dels individus.

De tota manera segur que ens arribarà aquí i ens haurem de posar a discutir com ho implantem i això obrirà molts camins pels quals seguir treballant.

Així que fins la propera descoberta ... sempre a punt !

Algunes fotos pels més curiosos ...

6 comentaris:

pablo ha dit...

hahaha...les declaracions punyents de l'Edgar i meves sobre el teu bloc han fet l'efecte desitjat! ;)

no he acabat d'entendre això de que un error irremeiable va fer que perdessis el teu bitllet...m'ho pots explicar a mode fòrum d'àmbits oberts? ;)


ens veiem!


"la teva samarreta preferida" hmmm!

e. ha dit...

jajajaja boníssim!

sí, certament l'anomenat viaje con nosotros que fa tanta gràcia a la gent queda en poca cosa quan veus que el màxim que veus del lloc on vas és l'aeroport i l'hotel!...

molt bé per la feina feta! aquesta és la perspectiva europea, nosaltres segurament en tenim una altra diferent perquè estem en situacions diferents; però sempre hi ha coses a tenir en compte i que et fan pensar en com fem a casa les coses...

Cromlec ha dit...

Es genial coneixer gent que treballa amb la mateixa finalitat que tu, educar infants i joves, i que son de la resta del mon.
Segur que has deixar el pavrllò de l'associació ben alt.

Una abraçada.

Per cert has rebut la carta de fures?

cromlec

Pep ha dit...

jeje

Lo del bitllet té delicte, simplement em vaig equivocar de cua i com que anava amb el temps just quan vaig rectificar em van tancar el check-in a la cara, literalment. La broma m'ha costat 200 pepinos !

M'encanta conèixer gent d'arreu i més si compartim inquietuds i objectius.

Podeu estar tranquils que vaig deixar la nostra empremta , pregunteu pel "The catalan dancing man" si voleu més referències!

^__^

EstheR ha dit...

El millor del post, la lletra petita!!!!
Tant de la Laia com el pel que fa al CNJC, ja els hi val, jo no l'hagués agafat, i menys si no t'ho paguen.

Vindràs divendres???
Un petó, em faig gran....

Cromlec ha dit...

Aixi m'agrada!! El super veguer aventurer ....
Crec que tothom tindria que anar alguna vegada a fer turisme associatiu escoltil ..... d'aquesta manera tots tindriem una visio mes ample del moviment.