"Procastinació" una paraula que no existeix oficialment però que va agafant un significat cada vegada més real i contundent en la meva vida quotidiana.
La procastinació no la trobareu en cap diccionari (oficial), de moment, però si que la trobareu a diari per tot arreu. És terriblement contagiosa i va íntimament lligada al tipus de vida digital-tecnológico-social que portem cada vegada més interconectada.
Explicat ras i curt, la procastinació vindria a ser el contrari d'allò de "no deixis per demà el que puguis fer avui". Però sense necessàriament la connotació de la mandra o la manca d'iniciativa que comporta aquesta dita.
Certament algú podria pensar que això és més vell que l'anar a peu i que potser no calia inventar-se una paraula snob per explicar-ho (per cert algú s'ha parat a pensar mai sobre com es creen les paraules ? Vull dir on comença el procés. D'on surten ? Com els acudits, se'ls inventa algú ? És un procés de construcció social ? Qui és el primer en pensar-hi ? Què l'influeix per fer-ho ? Quan passa a ser de domini públic ? Quan es fa oficial ? Qui fa que sigui oficial ? Semlba un tema purament trivial però en realitat és un realment fascinant ... bé és igual ara no ve al cas ho procastinaré per un altre ocasió).
Descobrint les vies ferrades
Seguint la tònica habitual d'escriure 2 setmanes més tard del què ha passat a la meva vida aquí va un altre Redescobriment !
El de les vies ferrades !
Podria dir, de fet, el redescobriment de sortir d'excursió doncs ja fa una bona temporada que no hi anava (de fet aquest estiu no n'he fet cap, excepte la del curs de dires, però allò no era excursió ni res).
Bé doncs la cosa va anar més o menys així ...
El de les vies ferrades !
Podria dir, de fet, el redescobriment de sortir d'excursió doncs ja fa una bona temporada que no hi anava (de fet aquest estiu no n'he fet cap, excepte la del curs de dires, però allò no era excursió ni res).
Bé doncs la cosa va anar més o menys així ...
Descobrint el turisme associatiu
Fa un parell de setmanes vaig tenir l'oportunitat de redescobrir el turisme associatiu.
I dic redescobrir perquè no és el primer cop que tinc l'oportunitat de viatjar amb Escoltes o amb el CNJC, i aquesta vegada va ser fins a Brusles amb motiu del "2nd Dialogue on the recognition of Non-Formal Education" al Youth Forum on previament hi havia anat l'Eva en l'edició de l'any anterior.
Val a dir que, si fa no fa, podem trobar moltes coincidències amb el ja comentat "turisme laboral". No obstant, és clar, les motivacions en són ben diferents.
Vet-ho aquí la crònica del viatge i alguns petits descobriments que vaig fer ...
I dic redescobrir perquè no és el primer cop que tinc l'oportunitat de viatjar amb Escoltes o amb el CNJC, i aquesta vegada va ser fins a Brusles amb motiu del "2nd Dialogue on the recognition of Non-Formal Education" al Youth Forum on previament hi havia anat l'Eva en l'edició de l'any anterior.
Val a dir que, si fa no fa, podem trobar moltes coincidències amb el ja comentat "turisme laboral". No obstant, és clar, les motivacions en són ben diferents.
Vet-ho aquí la crònica del viatge i alguns petits descobriments que vaig fer ...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)