Descobrint La Mercè

Ja han passat les festes de la Mercè !

He de dir que enguany m'han semblat unes festes curtes, però ben farcides, encara les he aprofitat prou. Cada dia he sortit a gaudir de la festa i d'algun que altre concert, sempre en bona companyia i a més a més he aprofitat fins i tot per anar a la muntanya, a fer una excursió a cavall pel Pedraforca !!!
(Un altre dia explico el descobriment del món eqüestre !)


De tot em quedo un cop més amb el mega-correfoc de la Mercè, potser no és el més treballat, el més artístic o el més bonic dels correfocs que es fan i es desfan, tampoc serà el que té més tradició, però com que és on vaig traspassar per primer cop les flames de la porta de l'infern, per mi té un nosequé especial. A més com que és el de la capital i als de Can Fanga ens agrada fer-ho "a lo gran" és el correfoc més multitudinari que he vist (no el d'aquest any sinó el de la Mercè en si). Tampoc porto masses correfocs (4 amb prou feines) des que els motivats de Can Baró em van deixar tastar el gust del sofre de l'infern.


Tan fàcil com saber escoltar

Un altre simple però meravellós descobriment de la sopa d'all !

A vegades la solució a tots els nostres problemes existencials passa, simplement, per saber escoltar !

Saber escoltar als altres ...

Saber escoltar els bons consells
(i seran bons aquells que provenen dels BONS amics i amigues) ...


Saber escoltar el món ...

Saber-se escoltar a un mateix ...

Si la gent escoltés més allò que diu,

si la gent escoltés més allò que li diu el cor ...

Mai és massa tard !

Mai és massa tard per fer un pas endavant.
Mai és massa tard per fer un pas endarrere.
Mai és massa tard per demanar perdó.
Mai és massa tard per perdonar.
Mai és massa tard per marxar ben lluny.
Mai és massa tard per perseguir un somni.


Mentre escric això escolto aquella cançó de Sopa q diu :
Mai no és massa taaaaard per tornaaaar a començaaar ...

Un descobriment tant trivial com revelador !!!
Sembla que hi ha molta gent que ho sap, però em plantejo quanta gent realment s'ho creu, o quanta gent se n'oblida i ho torna a descobrir al llarg de la seva vida ?

No és fàcil adonar-se que això realment és veritat, però tampoc és difícil ... només una espurna ... i deixar sentir i fer el que et diu el cor.

Un descobriment que et fa sentir lliure i alliberat.

Mai és massa tard per canviar de feina, per tornar a estudiar, per tornar a obrir el cau, per tornar a estimar, per tornar a ser un nen, per fer-se gran, per jugar, per riure, per plorar, per lluitar, per somiar ...

Descobrint la sopa d'all

Hola món !

Oh vaja ! No podia ser d'altra manera, tard o d'hora havia d'arribar el moment en que submergit en la bloggsfera, entre Fotologs, weblogs, MySpaces, Facebooks y altres històries d'aquestes tant web 2.0 de interacció social virtual, acabés per caure en la temptació de crear el meu propi espai, on intentar encabir tot el meu ego virtual.

Aquest espai no neix amb cap pretensió en especial més enllà del pur narcisisme i reafirmació personal. Un recull d'experiències, pensaments, comentaris i petits descobriments per compartir o simplement per fer constar en algun lloc. Podríem dir, potser, que també hi té alguna cosa a veure la inquietud aquella d'allò tant parafrasejat: "Cogito ergo sum" ("Pienso, luego existo") que en aquest cas es podria interpretar com "Si no tens un blog no existeixes".

De tota manera, sempre en clau d'humor i amb un cert toc d'ironia per no perdre mai l'esperit crític, el títol d'aquesta vitàcora, una expressió que sempre m'ha fet gràcia i ràbia a parts iguals, ho diu tot sobre el, diguem-ne, centre d'interès dels comentaris que s'hi fan.

Mai heu tingut la sensació que feu un descobriment, genial o no, sobre alguna cosa, idea, concepte, indret, lloc o persona i resulta que de descobriment en té ben poc ? És just quan te n'adones que tothom al teu voltant ho veu com una cosa absolutament trivial. Precisament d'això es tracta, una certa sensació d'ignorància i frustració, combinada amb l'emoció i orgull del moment.

En tot cas, un cop de cap amb la dura realitat tampoc ens ha de fer perdre la il·lusió, no ? Descobrir quelcom per un mateix no deixa de ser un descobriment. Us animo a descobrir i compartir aquí els vostres descobriments de la sopa d'all !

Així doncs heus ací el primer descobriment: L'apassionant, i perillosament adictiu, món dels Blogs personals.

Benvinguts, passeu, passeu ...

^__^