Hola món !
Oh vaja ! No podia ser d'altra manera, tard o d'hora havia d'arribar el moment en que submergit en la bloggsfera, entre Fotologs, weblogs, MySpaces, Facebooks y altres històries d'aquestes tant web 2.0 de interacció social virtual, acabés per caure en la temptació de crear el meu propi espai, on intentar encabir tot el meu ego virtual.
Aquest espai no neix amb cap pretensió en especial més enllà del pur narcisisme i reafirmació personal. Un recull d'experiències, pensaments, comentaris i petits descobriments per compartir o simplement per fer constar en algun lloc. Podríem dir, potser, que també hi té alguna cosa a veure la inquietud aquella d'allò tant parafrasejat: "Cogito ergo sum" ("Pienso, luego existo") que en aquest cas es podria interpretar com "Si no tens un blog no existeixes".
De tota manera, sempre en clau d'humor i amb un cert toc d'ironia per no perdre mai l'esperit crític, el títol d'aquesta vitàcora, una expressió que sempre m'ha fet gràcia i ràbia a parts iguals, ho diu tot sobre el, diguem-ne, centre d'interès dels comentaris que s'hi fan.
Mai heu tingut la sensació que feu un descobriment, genial o no, sobre alguna cosa, idea, concepte, indret, lloc o persona i resulta que de descobriment en té ben poc ? És just quan te n'adones que tothom al teu voltant ho veu com una cosa absolutament trivial. Precisament d'això es tracta, una certa sensació d'ignorància i frustració, combinada amb l'emoció i orgull del moment.
En tot cas, un cop de cap amb la dura realitat tampoc ens ha de fer perdre la il·lusió, no ? Descobrir quelcom per un mateix no deixa de ser un descobriment. Us animo a descobrir i compartir aquí els vostres descobriments de la sopa d'all !
Així doncs heus ací el primer descobriment: L'apassionant, i perillosament adictiu, món dels Blogs personals.
Benvinguts, passeu, passeu ...
^__^
6 comentaris:
"No m'agrada la sopa."
No oblidaràs mai el primer comentari del teu blog.
He passat per veure com era el blog de l'informàtic soluciona problemes amb els passwords de windows :p
PD: Tampoc m'agrada la pasta.
Ei! jo d'això en dic créixer! I és tan fantàstic anar fent passos... tot i que, ja se sap, d'altres ja els hauran fet abans. I què? Doncs ara jo, ara el meu moment, que per algo cada camí és únic i diferent, no?
Ja veuràs que en això dels blogs, de la cosa més simple i tontorrona se'n fan posts, així que... aquí tot quisqui va coix de descobrir la sopa d'all! ;)
Que per cert, he de dir que jo sempre dic malament aquest refrany, i descobreixo el pa d'all... no sé, hàbits mal agafats, tu!
Un petó i... escriu!
Jejeje
Ni sopa ni pasta, ok brufus si mai et convido a sopar a casa ho tindré ene compte (xq sopa de pasta q?)
e. tu sempre original a la teva manera, no ? Bé com tu dius, cadascú descobreix el q vol i pot, a la seva manera ... el pa d'all, la sopa d'all, el brioix d'all (puaj!), les ensaimades d'all (burg!), el batut d'all (uaaaaaargg! Acabaré vomitant!!!)
Sí que és cert que l'e. diu el pa d'all... juaaaaaaa...
Benvingut, Pep, a l'apassionant món dels blogs (a l'escriptura, perquè em consta que de lector ja tens un passat). Et llegirem atentament...!
Mil petons!
Per cert, lo del brufus amb la pasta crec que és només per fer-se l'interessant, en plan, ah, no t'agrada la pasta? uau... però a campaments no només la menjava, fins i tot la preparava amb un art incomparable. :P
Aquest espai no neix amb cap pretensió en especial més enllà del pur narcisisme i reafirmació personal.
Publica un comentari a l'entrada