Doncs això que tot redescobrint moltes coses darrerament he decidit reviscolar el blog.
En podria haver fet un de nou però perquè si ja en tenia un, encara que el tinguès oblidat.
Benvinguda sigui aquesta nova etapa, nou redisseny i a veure si li vaig donant més "vidilla".
Si ja ho sé obrir un blog ara és com descobrir la sopa d'all, tothom en té un, però precisament d'això es tracta ... de redescobrir-la constantment ;)
Descobrint la procrastinació
"Procastinació" una paraula que no existeix oficialment però que va agafant un significat cada vegada més real i contundent en la meva vida quotidiana.
La procastinació no la trobareu en cap diccionari (oficial), de moment, però si que la trobareu a diari per tot arreu. És terriblement contagiosa i va íntimament lligada al tipus de vida digital-tecnológico-social que portem cada vegada més interconectada.
Explicat ras i curt, la procastinació vindria a ser el contrari d'allò de "no deixis per demà el que puguis fer avui". Però sense necessàriament la connotació de la mandra o la manca d'iniciativa que comporta aquesta dita.
Certament algú podria pensar que això és més vell que l'anar a peu i que potser no calia inventar-se una paraula snob per explicar-ho (per cert algú s'ha parat a pensar mai sobre com es creen les paraules ? Vull dir on comença el procés. D'on surten ? Com els acudits, se'ls inventa algú ? És un procés de construcció social ? Qui és el primer en pensar-hi ? Què l'influeix per fer-ho ? Quan passa a ser de domini públic ? Quan es fa oficial ? Qui fa que sigui oficial ? Semlba un tema purament trivial però en realitat és un realment fascinant ... bé és igual ara no ve al cas ho procastinaré per un altre ocasió).
La procastinació no la trobareu en cap diccionari (oficial), de moment, però si que la trobareu a diari per tot arreu. És terriblement contagiosa i va íntimament lligada al tipus de vida digital-tecnológico-social que portem cada vegada més interconectada.
Explicat ras i curt, la procastinació vindria a ser el contrari d'allò de "no deixis per demà el que puguis fer avui". Però sense necessàriament la connotació de la mandra o la manca d'iniciativa que comporta aquesta dita.
Certament algú podria pensar que això és més vell que l'anar a peu i que potser no calia inventar-se una paraula snob per explicar-ho (per cert algú s'ha parat a pensar mai sobre com es creen les paraules ? Vull dir on comença el procés. D'on surten ? Com els acudits, se'ls inventa algú ? És un procés de construcció social ? Qui és el primer en pensar-hi ? Què l'influeix per fer-ho ? Quan passa a ser de domini públic ? Quan es fa oficial ? Qui fa que sigui oficial ? Semlba un tema purament trivial però en realitat és un realment fascinant ... bé és igual ara no ve al cas ho procastinaré per un altre ocasió).
Descobrint les vies ferrades
Seguint la tònica habitual d'escriure 2 setmanes més tard del què ha passat a la meva vida aquí va un altre Redescobriment !
El de les vies ferrades !
Podria dir, de fet, el redescobriment de sortir d'excursió doncs ja fa una bona temporada que no hi anava (de fet aquest estiu no n'he fet cap, excepte la del curs de dires, però allò no era excursió ni res).
Bé doncs la cosa va anar més o menys així ...
El de les vies ferrades !
Podria dir, de fet, el redescobriment de sortir d'excursió doncs ja fa una bona temporada que no hi anava (de fet aquest estiu no n'he fet cap, excepte la del curs de dires, però allò no era excursió ni res).
Bé doncs la cosa va anar més o menys així ...
Descobrint el turisme associatiu
Fa un parell de setmanes vaig tenir l'oportunitat de redescobrir el turisme associatiu.
I dic redescobrir perquè no és el primer cop que tinc l'oportunitat de viatjar amb Escoltes o amb el CNJC, i aquesta vegada va ser fins a Brusles amb motiu del "2nd Dialogue on the recognition of Non-Formal Education" al Youth Forum on previament hi havia anat l'Eva en l'edició de l'any anterior.
Val a dir que, si fa no fa, podem trobar moltes coincidències amb el ja comentat "turisme laboral". No obstant, és clar, les motivacions en són ben diferents.
Vet-ho aquí la crònica del viatge i alguns petits descobriments que vaig fer ...
I dic redescobrir perquè no és el primer cop que tinc l'oportunitat de viatjar amb Escoltes o amb el CNJC, i aquesta vegada va ser fins a Brusles amb motiu del "2nd Dialogue on the recognition of Non-Formal Education" al Youth Forum on previament hi havia anat l'Eva en l'edició de l'any anterior.
Val a dir que, si fa no fa, podem trobar moltes coincidències amb el ja comentat "turisme laboral". No obstant, és clar, les motivacions en són ben diferents.
Vet-ho aquí la crònica del viatge i alguns petits descobriments que vaig fer ...
Descobrint el fristibulós món dels creuers
Fa una setmaneta una colla de gent de l'Agrupa, la Laia i part de la seva família, em van embolicar en una curiosa aventura: un creuer de cap de setmana fins a Niça ... i tornar ;)
L'objecte de tant insòlit descobriment: EL Norwegian Gem (segons diuen recent estrenat).
He de dir que mai no havia fet cap creuer d'aquests principalment perquè acostumen a estar fora del meu pressupost i també perquè és un model vacacional que tampoc m'ha cridat mai gaire l'atenció. Però vaig pensar que no podria opinar amb coneixement de causa fins que no ho provés i la veritat és que ha resultat un descobriment prou interessant.
L'objecte de tant insòlit descobriment: EL Norwegian Gem (segons diuen recent estrenat).
He de dir que mai no havia fet cap creuer d'aquests principalment perquè acostumen a estar fora del meu pressupost i també perquè és un model vacacional que tampoc m'ha cridat mai gaire l'atenció. Però vaig pensar que no podria opinar amb coneixement de causa fins que no ho provés i la veritat és que ha resultat un descobriment prou interessant.
Descobrint el turisme laboral
Digues-li laboral, digues-li de negocis, digues-li com vulguis.
Però el que moltes vegades pot semblar una bona oportunitat, una ocasió per viatjar, veure un altre lloc, conèixer gent, fer turisme, desconnectar de la rutina diària ... pot resultar una trampa mortal !!!
Bé potser sóc una mica alarmista, però la setmana passada vaig estar a Lisboa per motius de feina, anava a donar una part d'un curs a un grup d'unes 8 persones que s'incorporaven a LA empresa (no la meva, que és una tapadera, sinó la que posa el nom: Hewlett Packard). La qüestió és que tampoc em feia especial il·lusió anar-hi, però vaig pensar: "Què carai mai he estat allà" i així va ser que vaig fer les maletes i cap a Lisboa Falta gent !
Realment tampoc esperava poder estar tot el dia passejant per la ciutat, però entre poc i massa, gairebé no vaig sortir de l'hotel !!!
A continuació deixo la breu crònica fotogràfica del viatge d'una nit de tardor ... així com si li pogués interessar a algú més ;)
Però el que moltes vegades pot semblar una bona oportunitat, una ocasió per viatjar, veure un altre lloc, conèixer gent, fer turisme, desconnectar de la rutina diària ... pot resultar una trampa mortal !!!
Bé potser sóc una mica alarmista, però la setmana passada vaig estar a Lisboa per motius de feina, anava a donar una part d'un curs a un grup d'unes 8 persones que s'incorporaven a LA empresa (no la meva, que és una tapadera, sinó la que posa el nom: Hewlett Packard). La qüestió és que tampoc em feia especial il·lusió anar-hi, però vaig pensar: "Què carai mai he estat allà" i així va ser que vaig fer les maletes i cap a Lisboa Falta gent !
Realment tampoc esperava poder estar tot el dia passejant per la ciutat, però entre poc i massa, gairebé no vaig sortir de l'hotel !!!
A continuació deixo la breu crònica fotogràfica del viatge d'una nit de tardor ... així com si li pogués interessar a algú més ;)
Descobrint La Mercè
Ja han passat les festes de la Mercè !
He de dir que enguany m'han semblat unes festes curtes, però ben farcides, encara les he aprofitat prou. Cada dia he sortit a gaudir de la festa i d'algun que altre concert, sempre en bona companyia i a més a més he aprofitat fins i tot per anar a la muntanya, a fer una excursió a cavall pel Pedraforca !!!
(Un altre dia explico el descobriment del món eqüestre !)
De tot em quedo un cop més amb el mega-correfoc de la Mercè, potser no és el més treballat, el més artístic o el més bonic dels correfocs que es fan i es desfan, tampoc serà el que té més tradició, però com que és on vaig traspassar per primer cop les flames de la porta de l'infern, per mi té un nosequé especial. A més com que és el de la capital i als de Can Fanga ens agrada fer-ho "a lo gran" és el correfoc més multitudinari que he vist (no el d'aquest any sinó el de la Mercè en si). Tampoc porto masses correfocs (4 amb prou feines) des que els motivats de Can Baró em van deixar tastar el gust del sofre de l'infern.
He de dir que enguany m'han semblat unes festes curtes, però ben farcides, encara les he aprofitat prou. Cada dia he sortit a gaudir de la festa i d'algun que altre concert, sempre en bona companyia i a més a més he aprofitat fins i tot per anar a la muntanya, a fer una excursió a cavall pel Pedraforca !!!
(Un altre dia explico el descobriment del món eqüestre !)
De tot em quedo un cop més amb el mega-correfoc de la Mercè, potser no és el més treballat, el més artístic o el més bonic dels correfocs que es fan i es desfan, tampoc serà el que té més tradició, però com que és on vaig traspassar per primer cop les flames de la porta de l'infern, per mi té un nosequé especial. A més com que és el de la capital i als de Can Fanga ens agrada fer-ho "a lo gran" és el correfoc més multitudinari que he vist (no el d'aquest any sinó el de la Mercè en si). Tampoc porto masses correfocs (4 amb prou feines) des que els motivats de Can Baró em van deixar tastar el gust del sofre de l'infern.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)